Sembrats
CCP Jesús Obrer-Sant Maur, Nº 203. Valencia, 8 de març, 2008. Cuarta parte
Dones en el matí de Pasqua
Dolores Aleixandre
Com buscar al Ressuscitat amb Magdalena, María, Salomé, les altres dones, capaços d'afrontar els esdeveniments amb saviesa i audàcia?
Tots els deixebles, tant ells com elles, pensaren que només els quedava un cadàver en el sepulcre. Era una pèrdua d'esperança que potser és també la nostra en un temps en què parlem d'absència de Déu, d'excés de dolor, de tombes buides d'esperança…
Com per aquelles dones que anaren de matí al sepulcre, també per a nosaltres la pedra a desplaçar és massa gran per a les nostres forces; l'orde internacional, massa injust; la violència, massa arrelada; la presència creient, irrellevant; l'Església, massa temorosa...
Per això la temptació pot ser refugiar-nos en una espiritualitat evadida, romandre en una paràlisi inerta. O prendre camíns que allunyen dels sepulcres i dels crucificats i tractar d'escapar no sols del seu dolor, sinó també de la seua memòria.
Però hi ha un camí alternatiu: el dels que, llavors i ara, comencen a caminar “encara a fosques” i s'acosten als llocs de mort per a intentar arrabassar-li quelcom de la seua victòria*. Com intentaven esborrar quelcom del seu rastre aquelles dones en el matí de Pasqua a força de perfums.
Elles saben que no poden moure la pedra, però això no les deté. Són conscients de la fragilitat i la desproporció del que porten entre les mans, però eixa lucidesa no apaga el foc de la seua compassió ni fa el seu amor menys obstinat.
Potser no ho visquen des de la plenitud de la fe, ni li posen el nom d’esperança als seus passos vacil·lants en la nit. Però fan eixe camí obertes a la sorpresa, recolzades en el record de paraules que prometen vida, disposades a deixar-se sorprendre per una presència foscament pressentida.
Els evangelis de Pasqua “estan de la seua part”. Ens ho diuen a tots, eixes dones que irrompen de nou en els nostres cenacles anunciant: “Hem vist el Senyor!”.
D'elles rebem la bona notícia: el Vivent ix sempre a l'encontre dels què li busquen, els inunda amb la seua alegria, els envia a consolar al seu poble, els invita a una nova relació de germans i de fills.
Ell va sempre davant de nosaltres, paraula de dones!
I Galilea serà sempre l'encreuament de tots els nostres camíns.
[* arrabassar-li quelcom de la seua victòria = arrebatarle algo de su victoria]